Sequera excepcional
Sequera que no s’acaba (?)
Recordo encara quan el 2020, l’any que havia de servir per celebrar el centenari del Servei Meteorològic de Catalunya i els 25 anys de l’ACOM, es va haver de postposar tot per causa de la pandèmia. Els anys següents es va anar fent el que es va poder: semipresencial, amb mascareta, per zoom… no és el mateix, però va ser important per no perdre la flama d’aquestes jornades tan especials.
Per una banda és una trobada d’enamorats de la meteorologia, ja siguin professionals o amateurs, que ens trobem una vegada a l’any per parlar de la nostra passió compartida: bateria d’efemèrides meteorològiques (la nevada del Març de 2010, el temporal Glòria, pedregades,…) però també per parlar, compartir i discutir fins a cert punt ciència que es produeix aquí, el que en podríem dir “ciència km0”.
L’edició d’enguany no ha decebut i hem pogut aprendre sobre l’adaptació del sector del vi als escenaris de canvi climàtic, els canvis dels boscos i quin és el seu estat actual, quins canvis està portant l’escalfament del meditarrani a la distribució d’espècies de peixos. També hi ha hagut temps de parlar sobre l’estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic i de l’atribució de fenòmens extrems al canvi climàtic. Un tema interessant i a l’ordre del dia que els científics atmosfèrics hem de tractar amb màxima rigorositat per no caure en el parany de la “premsa groga meteorològica”.
Una tema interessantíssim que ha quedat a l’aire és el següent: posem per cas que a quest maig tenim un fenòmen extrem rellevent (com un glòria 2.0, per què ens entenem). El que podem respondre a la pregunta:
en un primer moment no és més que:
Per al públic en general podria no ser una resposta prou satisfactòria, però la natura del clima (estadística de les condicions atmosfèriques en un període determinat de temps) no permet entrar en atribució directa d’episodis concrets al CC. El que sí que es pot quantificar és “aquest episodi sense canvi climàtic hauria estat 20% més d’aquesta manera o de l’altra”, tot i que requereix un estudi posterior que no tothom pot afrontar, ja sigui per falta d’interès o de recursos (temps, coneixement, econòmics).
Una taula rodona de luxe ha acabat l’acte que s’ha celebrat a la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, sota l’atenta mirada d’un poster d’Albert Einstein, que preisament va fer una conferència a la mateixa sala ara fa 100anys.
Esperem amb ganes les XXXIX jornades Meteocat amb candeletes! Pels que no us pugueu (puguem) esperar tant, a la tardor ens tornarem a trobar a les jornades Fontserè.
PD: va bé veure que el projecte amb el que treballem al #BSC podria servir per a solucionar algun dels problemes proposats per a alguns dels ponents que necessiten dades a més resolució per poder millorar els seus estudis ;) #Climate_DT #DestinationEarth
Sequera que no s’acaba (?)
Dia tòrrid.
Last trip to Innsbruck! (without the MSc)
Tornen les jornades Meteocat!