Sequera que no s’acaba (?)

Dissabte passat la gent estava contenta. Va ploure. Els de casa em preguntaven si això havia de durar gaire, els veïns discutien sobre qunts dies feia de l’última ploguda. I com si estractés d’una nevada de les que feien afició, miràvem per la finestra i sentíem olor de terra humida com feia temps que no fèiem. La web de meteosantfeliu va trencar el rècord de visites diaries (1000 en un dia, en un poble de 1600 habitants).

I el pantà de Sau va pujar del 1.1 a l’1.6 per cent de capacitat.

El següent cap de setmana va tocar parlar de la sequera. A la sala històrica de la RACAB vam posar una mica de llum a la sequera. Entre tots els conferenciants hi va haver un denominador comú: estem davant d’una sequera històrica. Ens molts aspectes la sequera que va començar la tardor del 2020 està sent més severa que la que va acabar el 2008. Hi ha zones del país que porten un dèficit de precipitació mai vist abans en tota la història instrumental i ens hem de remuntar 200 anys per trobar un episodi de sequera tan acusat com el que tenim, basant-nos en la sèrie pluviomètrica de Barcelona.

Els números fan basarda, certament, però el denominador comú de totes les sequeres és que tard o d’hora s’acaben. I quan això passi estarem tots contents durant uns dies. Tant de bo que quan vingui l’època de vaques grasses no ens oblidem de totes les solucions que s’estan ideant i es posin en marxa, no fos cas que la següent ens trobi amb els papers molls.

• 2024 1
• 2023 3